SALVEM SAKINEH MOHAMMADI

SE SUSPENDE LA LAPIDACIÓN DE SAKINEH MOHAMMADI, PERO SIGUE LA CONDENA A MUERTE

Sakineh Mohammadi es una mujer iraní que corre riesgo de ser ejecutada por lapidación en la prisión de Tabriz, en el oeste de Irán. Al menos otras 9 personas se encuentran en la misma situación que Sakineh: siete mujeres, Iran A., Khayrieh V., Ashraf Kalhori, Gilan Mohammadi, Kobra Babaei, Sakineh Mohammadi, M.J. y H.; y dos hombres, Gholamali Eskandari y Rahim Mohammadi.

“La lapidación está específicamente concebida para aumentar el sufrimiento de la víctima, pues para llevarla a cabo se escogen piedras lo suficientemente grandes como para causar dolor pero no tanto como para matar a la víctima enseguida.”

Amnistía Internacional envía el siguiente mensaje para que contribuyamos a evitar que Sakineh muera.

Hola amiga

Desgraciadamente tenemos que contarte un nuevo caso de una mujer iraní, Sakineh Mohammadi, condenada a muerte por lapidación.

Su crimen también lo has oído más veces, “adulterio estando casada”. Anteriormente había recibido 99 latigazos por “mantener una relación ilícita”.

Como ha ocurrido en otros casos, el juicio fue injusto y sin garantías. El abogado de Sakineh ha pedido a la Comisión de Amnistía e Indulto iraní que revise su causa. Si esta comisión rechaza su petición, Sakineh será lapidada.

Por mucho que se repitan estos abusos contra el derecho a la vida, no nos resignaremos. Todo lo contrario, te pedimos que exijas a las autoridades iraníes que no ejecuten a Sakineh y que suspendan todas las ejecuciones por lapidación.

Necesitamos también que reenvíes este mensaje a todas las personas que puedas. Nuestras voces unidas pueden parar las piedras y salvar su vida. No es la primera vez que gracias a la presión internacional se han conmutado condenas a lapidación.

Muchas gracias por apoyar nuestra incansable lucha por la justicia.

Un fuerte abrazo,

Esteban Beltrán
Director Amnistía Internacinal

P.D. Por favor, es muy importante que reenvíes este mensaje. Cuantos más seamos, más fuerte se oirá nuestra voz ante la Magistratura iraní.

Istanbul - Etapa europea de la Marxa Mundial de les Dones

Més de 300 dones de diferents països d'Europa s'han trobat a la Plaça de Taksim, al centre de la ciutat d'Istanbul, per acollir la caravana de les companyes dels Balcans, el passat dimarts, 29 de juny.
Hi hem pogut trobar diversos grups de dones turques, originàries de diferents províncies: eren nombroses, la majoria joves. Només unes poques duien vel; cosa que, ni en un sentit ni en un altre, ha estat un obstacle als debats i a l’acció comuna. Cal destacar la presència del col·lectiu de dones kurdes. Eren presents companyes de Mallorca i Barcelona, de Grècia, de Bèlgica, de Suïssa, de Xipre, de Romania, d'Itàlia i de França. Totes plegades hem acollit un grup de quaranta dones dels Balcans - Macedònia, Sèrbia, Albània... - cridant l'eslògan emblemàtic de la Marxa: “So,so, solidaritat amb les dones d’arreu del món!” (convenientment traduït al turc per les amigues del país). Tot seguit s’han corejat consignes de suport a les companyes sindicalistes empresonades per haver defensat els drets democràtics del poble kurd.

L'acolliment era multicolor: cada delegació duia la seva banderola; els valors de la Marxa hi eren inscrits en diferents llengües. Regnava una atmosfera joiosa i festiva, en què els càntics es barrejaven amb les proclames solidàries.
Després, les organitzadores han pres la paraula per subratllar la necessitat de seguir fent costat i d’ampliar el moviment de suport a les dones dels pobles dels Balcans i dels altres països, a fi de lluitar contra la guerra i d’imposar la pau i la desmilitarització.

Totes juntes hem baixat fins al port per a una sortida simbòlica a través del Bòsfor fins a «Maiden Island». Aquesta illa és un símbol per a les feministes turques. Una llegenda diu que un rei hi va recloure la seva filla “pel seu propi bé”, a fi de protegir-la d'una predicció anunciant que la noia seria mossegada per una serp. La serp va arribar des del continent en una cistella de fruites i va matar la noia en el transcurs d'un àpat. Tot vorejant l’illa hem pogut anar fent coneixença entre les diferents delegacions. Foren moments molt intensos de trobada i d’intercanvis. L'esdeveniment ha estat cobert per la premsa turca, però també per la CNN.

Dones en debats...

L’endemà, dia 30, s’ha celebrat la sessió plenària, on hi ha hagut un debat sobre la situació política i econòmica a Europa, i també un informe particular sobre la situació de les dones kurdes. Davant un auditori omplert per unes cinc-centes dones, s’ha anunciat la presència de dones de 22 països.
La introducció general ha estat a càrrec de Yildiz, representant turca i organitzadora de la trobada europea, que ha començat donant la benvinguda a totes i animant-les a lluitar plegades per a una altra Europa. Yildiz, ha explicat les condicions polítiques en què se celebrava la trobada europea. Ha estat extremadament difícil realitzar-la i nombrosos impediments han jalonat la seva organització. Hi ha hagut dificultats per obtenir les autoritzacions necessàries. La companya va evocar amb força el conflicte que oposa kurds i turcs, un conflicte armat i assolador. Va recordar que nombroses militants sindicalistes i feministes són a la presó per haver defensat l'autodeterminació del poble kurd, els drets de les dones i la democràcia. Militar a Turquia és extremadament arriscat, i l'organització de la trobada n'ha patit les conseqüències.

Després, dones dels diferents països han pogut expressar-se sobre la seva situació i sobre totes les formes de violència que pateixen. Companyes poloneses han denunciat la precarietat extrema de les seves condicions de treball: als supermercats, per exemple, han d’estar a disposició permanent d’una trucada de la gerència per tal d’acudir a la feina en qualsevol moment. Les dones kurdes expressaven l’immens dolor de no poder expressar-se en la seva llengua. Le gregues explicaven com la crisi i els plans d’austeritat estan tenint un impacte terrible sobre les condicions de vida de les dones. Les dones dels Balcans han parlat de l’existència de “dues Europes”, i de com els seus països, que han patit guerres assoladores, han esdevingut la cruïlla d’un immens tràfic internacional de dones i nenes amb finalitats de prostitució. Nombroses altres companyes denunciaven l’atac general contra els serveis públics, les conquestes socials, els règims de pensions...

Diferents tallers s’han fet durant tot el dia (dret al treball; violències; crisi i privatització dels equipaments socials; dret a l’avortament; educació sexual; dret dels pobles a l'autodeterminació; la qüestió de la reunificació de Xipre; dones, fonamentalisme i nacionalisme; dones i mitjans de comunicació; dones i hetero-normativitat.

...i als carrers d’Istanbul

La jornada ha conclòs amb una manifestació de 2000 persones, a la qual s’ha afegit ciutadanes i ciutadans turcs, així com nombrosos activistes del Fòrum Social Europeu – que s’obria l’endemà, 1 de juliol, i que s’acabarà el dia 4 amb l’assemblea de moviments socials. La manifestació, alegre i combativa, ha acabat amb una temptativa d’agressió contra les dones kurdes – una provocació seguida d’un sobtat desplegament policial. Les companyes han estat immediatament envoltades i protegides per les altres dones, impedint qualsevol detenció. La solidaritat feminista no és tan sols una declaració d’intencions.

La propera cita de la Marxa, el mes d’Octubre, al Congo. “Seguirem marxant, fins que totes siguem lliures”.

Sylviane Dahan
3/07/2010