MANIFEST 28 DE SETEMBRE DEL 2010 AVORTAMENT LLIURE I GRATUIT

MANIFEST 28 DE SETEMBRE DEL 2010
AVORTAMENT LLIURE I GRATUIT
La Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït reivindica públicament la celebració del 28 de setembre com a Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament.
En aquesta data, sorgida de la Campanya 28 de setembre Dia per la Despenalització de l'Avortament a Amèrica Llatina i el Carib, cal recordar que un dels principis polítics irrenunciables del moviment feminista i de dones és la defensa de la llibertat sexual i reproductiva com un dret inalienable de les persones, dret que implica reconèixer la capacitat de les dones per resoldre sobre allò que afecta els nostres cossos i les nostres vides.
En aquest sentit, el dret a l'avortament lliure, segur i gratuït forma part intrínseca dels drets sexuals i reproductius, drets que se sustenten en diversos tractats consagrats internacionalment. No obstant això, cal esmentar que la interrupció voluntària de l’embaràs no és legal en la majoria de Països d’Amèrica Llatina i, per contra, les lleis punitives, les persecucions a les dones que avorten i a professionals que les assisteixen, la condemna social i penal, són habituals, fins i tot, s'han endurit en els últims anys.
Actualment, a l’Estat Espanyol, hem viscut un canvi de legislació referent a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs. Tot i celebrar alguns dels avenços que aquest canvi ha suposat per a les dones, cal tenir present que encara queda molta feina per fer tal de garantir la consecució d’aquest dret i que AQUEST GOVERN COM EL PROPER GOVERN DE Catalunya han de posar tots els mitjans per garantir-lo :
- Insistim en la necessitat immediata, establerta en la nova llei, incloure l’educació afectiu sexual en els currículums de l’ensenyament obligatori.
- Recordem que és imprescindible planificar i instaurar amb eficàcia l’accessibilitat als mètodes anticonceptius dins la cartera de serveis de la xarxa pública, tal i com també marca la llei.
- Reivindiquem que cal millorar i garantir l’accés de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs de forma segura, gratuïta i amb la màxima qualitat.
- Continuem manifestant el nostre desacord amb la tutela que l’Estat estableix sobre aquest dret de les dones lesionant així la seva autonomia, tant pel que fa als 3 dies de reflexió obligatoris abans de la pràctica d’un avortament com per la necessitat d’acompanyament de les dones de 16 i 17 anys.
- Denunciem els atacs constants als drets de les dones per part dels integristes religiosos que compten amb l’important finançament públic d’un estat que es considerat laic.
Així doncs, un cop més reclamem la valentia des de totes les institucions que fonamenten la nostra societat: polítiques, familiars, educatives i civils. No hi valen excuses, ni la crisi, ni les eleccions, ni el pes de la moral, ni cap altre subterfugi ens pot fer recular. Totes i tots nosaltres, tenim la responsabilitat de continuar construint una societat igualitària, tolerant, respectuosa i lliure.
Amb tot el suport per a les nostres companyes d’Amèrica Llatina i el Carib:
ABORTO LEGAL Y SEGURO. LAS MUJERES DECIDEN, LA SOCIEDAD RESPETA, EL ESTADO GARANTIZA, Y LAS IGLESIAS NO INTERVIENEN

SALVEM SAKINEH MOHAMMADI

SE SUSPENDE LA LAPIDACIÓN DE SAKINEH MOHAMMADI, PERO SIGUE LA CONDENA A MUERTE

Sakineh Mohammadi es una mujer iraní que corre riesgo de ser ejecutada por lapidación en la prisión de Tabriz, en el oeste de Irán. Al menos otras 9 personas se encuentran en la misma situación que Sakineh: siete mujeres, Iran A., Khayrieh V., Ashraf Kalhori, Gilan Mohammadi, Kobra Babaei, Sakineh Mohammadi, M.J. y H.; y dos hombres, Gholamali Eskandari y Rahim Mohammadi.

“La lapidación está específicamente concebida para aumentar el sufrimiento de la víctima, pues para llevarla a cabo se escogen piedras lo suficientemente grandes como para causar dolor pero no tanto como para matar a la víctima enseguida.”

Amnistía Internacional envía el siguiente mensaje para que contribuyamos a evitar que Sakineh muera.

Hola amiga

Desgraciadamente tenemos que contarte un nuevo caso de una mujer iraní, Sakineh Mohammadi, condenada a muerte por lapidación.

Su crimen también lo has oído más veces, “adulterio estando casada”. Anteriormente había recibido 99 latigazos por “mantener una relación ilícita”.

Como ha ocurrido en otros casos, el juicio fue injusto y sin garantías. El abogado de Sakineh ha pedido a la Comisión de Amnistía e Indulto iraní que revise su causa. Si esta comisión rechaza su petición, Sakineh será lapidada.

Por mucho que se repitan estos abusos contra el derecho a la vida, no nos resignaremos. Todo lo contrario, te pedimos que exijas a las autoridades iraníes que no ejecuten a Sakineh y que suspendan todas las ejecuciones por lapidación.

Necesitamos también que reenvíes este mensaje a todas las personas que puedas. Nuestras voces unidas pueden parar las piedras y salvar su vida. No es la primera vez que gracias a la presión internacional se han conmutado condenas a lapidación.

Muchas gracias por apoyar nuestra incansable lucha por la justicia.

Un fuerte abrazo,

Esteban Beltrán
Director Amnistía Internacinal

P.D. Por favor, es muy importante que reenvíes este mensaje. Cuantos más seamos, más fuerte se oirá nuestra voz ante la Magistratura iraní.

Istanbul - Etapa europea de la Marxa Mundial de les Dones

Més de 300 dones de diferents països d'Europa s'han trobat a la Plaça de Taksim, al centre de la ciutat d'Istanbul, per acollir la caravana de les companyes dels Balcans, el passat dimarts, 29 de juny.
Hi hem pogut trobar diversos grups de dones turques, originàries de diferents províncies: eren nombroses, la majoria joves. Només unes poques duien vel; cosa que, ni en un sentit ni en un altre, ha estat un obstacle als debats i a l’acció comuna. Cal destacar la presència del col·lectiu de dones kurdes. Eren presents companyes de Mallorca i Barcelona, de Grècia, de Bèlgica, de Suïssa, de Xipre, de Romania, d'Itàlia i de França. Totes plegades hem acollit un grup de quaranta dones dels Balcans - Macedònia, Sèrbia, Albània... - cridant l'eslògan emblemàtic de la Marxa: “So,so, solidaritat amb les dones d’arreu del món!” (convenientment traduït al turc per les amigues del país). Tot seguit s’han corejat consignes de suport a les companyes sindicalistes empresonades per haver defensat els drets democràtics del poble kurd.

L'acolliment era multicolor: cada delegació duia la seva banderola; els valors de la Marxa hi eren inscrits en diferents llengües. Regnava una atmosfera joiosa i festiva, en què els càntics es barrejaven amb les proclames solidàries.
Després, les organitzadores han pres la paraula per subratllar la necessitat de seguir fent costat i d’ampliar el moviment de suport a les dones dels pobles dels Balcans i dels altres països, a fi de lluitar contra la guerra i d’imposar la pau i la desmilitarització.

Totes juntes hem baixat fins al port per a una sortida simbòlica a través del Bòsfor fins a «Maiden Island». Aquesta illa és un símbol per a les feministes turques. Una llegenda diu que un rei hi va recloure la seva filla “pel seu propi bé”, a fi de protegir-la d'una predicció anunciant que la noia seria mossegada per una serp. La serp va arribar des del continent en una cistella de fruites i va matar la noia en el transcurs d'un àpat. Tot vorejant l’illa hem pogut anar fent coneixença entre les diferents delegacions. Foren moments molt intensos de trobada i d’intercanvis. L'esdeveniment ha estat cobert per la premsa turca, però també per la CNN.

Dones en debats...

L’endemà, dia 30, s’ha celebrat la sessió plenària, on hi ha hagut un debat sobre la situació política i econòmica a Europa, i també un informe particular sobre la situació de les dones kurdes. Davant un auditori omplert per unes cinc-centes dones, s’ha anunciat la presència de dones de 22 països.
La introducció general ha estat a càrrec de Yildiz, representant turca i organitzadora de la trobada europea, que ha començat donant la benvinguda a totes i animant-les a lluitar plegades per a una altra Europa. Yildiz, ha explicat les condicions polítiques en què se celebrava la trobada europea. Ha estat extremadament difícil realitzar-la i nombrosos impediments han jalonat la seva organització. Hi ha hagut dificultats per obtenir les autoritzacions necessàries. La companya va evocar amb força el conflicte que oposa kurds i turcs, un conflicte armat i assolador. Va recordar que nombroses militants sindicalistes i feministes són a la presó per haver defensat l'autodeterminació del poble kurd, els drets de les dones i la democràcia. Militar a Turquia és extremadament arriscat, i l'organització de la trobada n'ha patit les conseqüències.

Després, dones dels diferents països han pogut expressar-se sobre la seva situació i sobre totes les formes de violència que pateixen. Companyes poloneses han denunciat la precarietat extrema de les seves condicions de treball: als supermercats, per exemple, han d’estar a disposició permanent d’una trucada de la gerència per tal d’acudir a la feina en qualsevol moment. Les dones kurdes expressaven l’immens dolor de no poder expressar-se en la seva llengua. Le gregues explicaven com la crisi i els plans d’austeritat estan tenint un impacte terrible sobre les condicions de vida de les dones. Les dones dels Balcans han parlat de l’existència de “dues Europes”, i de com els seus països, que han patit guerres assoladores, han esdevingut la cruïlla d’un immens tràfic internacional de dones i nenes amb finalitats de prostitució. Nombroses altres companyes denunciaven l’atac general contra els serveis públics, les conquestes socials, els règims de pensions...

Diferents tallers s’han fet durant tot el dia (dret al treball; violències; crisi i privatització dels equipaments socials; dret a l’avortament; educació sexual; dret dels pobles a l'autodeterminació; la qüestió de la reunificació de Xipre; dones, fonamentalisme i nacionalisme; dones i mitjans de comunicació; dones i hetero-normativitat.

...i als carrers d’Istanbul

La jornada ha conclòs amb una manifestació de 2000 persones, a la qual s’ha afegit ciutadanes i ciutadans turcs, així com nombrosos activistes del Fòrum Social Europeu – que s’obria l’endemà, 1 de juliol, i que s’acabarà el dia 4 amb l’assemblea de moviments socials. La manifestació, alegre i combativa, ha acabat amb una temptativa d’agressió contra les dones kurdes – una provocació seguida d’un sobtat desplegament policial. Les companyes han estat immediatament envoltades i protegides per les altres dones, impedint qualsevol detenció. La solidaritat feminista no és tan sols una declaració d’intencions.

La propera cita de la Marxa, el mes d’Octubre, al Congo. “Seguirem marxant, fins que totes siguem lliures”.

Sylviane Dahan
3/07/2010

Marato dones

Us convidem a la primera passejada de dones (musulmanes, catòliques, sikhs, protestants, ortodoxes, atees, bahá´ís, jueves, testimonis cristians de Jehovà...).

Tot i que la passejada està organitzada per A.C.E.S.O.P. i la majoria de les dones que participen a l´associació són musulmanes s´ha volgut obrir la passejada a totes les dones per tal de qui hagi una veritable integració.

Algunes les identificarem per la seva religió, d´altres no. Passejarem totes.

Lloc de realització: Rambla del Raval / c/. Hospital.

Participants: podrem reunir unes 200 dones.

Data: 27 de juny 2010

Horari: 11-13 del matí.

A.C.E.S.O.P. Associació Cultural Educativa i Social-Operativa de Dones Pakistaneses.

3a Marxa Mundial de les Dones 2010

L'etapa francesa : tot un èxit !

Van ser més de 800 dones (i alguns homes) presents en el Fòrum del dia 13 de juny "Dones en Marxa, Dones en lluites", a l'Ajuntament de Montreuil, prop de Paris (600 dossiers distribuïts el primer dia!); prop de 5000 dones a la manifestació del dia 12 de juny, -en homenatge a Aline, recentment assassinada en aquesta ciutat pel seu company- amb un seguici compacte, dinàmic i ple de colors, seguit d'un càlid concert-sopar feminista, amb artistes exclusivament femenines d’estils molt diferents.

El que volien les organitzadores de la Marxa Mundial a França, era oferir a les associacions i organitzacions un moment de trobades i d'intercanvis d’experiències; fer balanç, abordar els debats del moment, delimitar millor les nostres contradiccions, esbossar els futurs combats comuns, reunir les generacions, donant ganes de seguir lluitant: pels drets de les dones i perquè, finalment, la nostra societat eradiqui les desigualtats i les violències.

Ens retrobarem perquè continuem marxant... Tenim una nova cita a Istanbul a finals de mes i a principis de Juliol. La lluita pels drets de les dones continua. Fins aviat, doncs!

Aquí el web on es poden veure alguns moments de la manifestació :

http://www.2424actu.fr/actualite-sociale/manifestation-a-paris-pour-le-droits-des-femmes-978028#read-978028

http://info.sfr.fr/france/videos/Manifestation-a-Paris--le-droits-des-femmes,740562

http://www.dailymotion.com/video/xdo85t_marche-mondiale-des-femmes-12-juin_news

http://desirsdavenir-orange.over-blog.com/article-forum-manifestation-nationale-fete-banquet-feministe-12-et-13-juin-52064124.html

Dones en Resistència

Dones en Resistència
Acte Públic Feminista

10 de Juny, a les 19h
Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
C/ Sant Pere Més Baix, 7

Dones de Colòmbia: Contra la militarització i la
guerra. Luz Mery Vanegas
Dones d’ Hondures: Ni cops d’estat ni cops contra les dones. Judith
Muñoz Saavedra
Altres resistències feministes

Convoquen:
Marxa Mundial de les Dones, Movimiento Social de Mujeres contra la Guerra, Proyecto Intercambio de Experiencias de Paz Colectivo Maloka Colombia, Creación Positiva; Xarxa Actives, Dones X Dones; Acsur, Entrepobles, Xarxa de Dones per la Salut, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

Per combatre la violència de gènere, s'ha de promoure l'igualtat!

Mensaje de una madre al embajador israelí en España

Señor Raphael Schutz, embajador de Israel en España: soy la madre de David Segarra Soler (fotógrafo que iba en el convoy atacado por el Ejército israelí en aguas del Mediterráneo). Son las cinco de la mañana del 2 de junio, amanece en Valencia y acabo de enterarme de la liberación de todos los secuestrados en territorio israelí, entre ellos, mi hijo. Debo confesarle que en estos momentos no siento ningún odio ni hacia usted ni hacia el Estado que representa, pero no por un motivo altruista, ni noble, ni religioso, sino por puro egoísmo: el odio destruye. Y un buen ejemplo de ello lo está dando su país al mundo, un país nacido del sentimiento de culpabilidad colectiva de una Europa cobarde que no supo defender a sus ciudadanos judíos de otro odio monstruoso y autodestructivo, el odio nazi. Parece, sin embargo, que la historia no le ha enseñado nada.

Israel está repitiendo las mismas pautas de odio, de muerte, de deshumanización del contrario, de ocupación de territorios, de construcción de muros y alambradas, de soberbia racial. La diferencia es que, ahora, las víctimas ya no llevan una estrella de David cosida en la ropa, ni el gueto está en Varsovia. Está en Gaza y Cisjordania. No quiero contarle el infierno personal por el que he transitado estos días; sería ridículo al lado del continuo y diario dolor de las madres palestinas. Yo soy una afortunada, pues mi hijo David vuelve sano y salvo. Ustedes le habrán podido destrozar su única arma letal, la cámara de vídeo. Pero lo que en su ciego odio olvidan es que los seres humanos tienen ojos, oídos, boca y memoria para contar al mundo todo el horror del que fueron testigos. Y contra eso, señor Schutz, toda su poderosa propaganda no puede hacer nada.

Cristina Soler Crespo **

Valencia

En record dels bombardeigs feixistes de 1937 a Barcelona

Aquest, dijous 27 de maig, convocades per l’associació DonesxDones, un grapat d’activistes feministes ens hem concentrat a la Gran Via de Barcelona, davant el monument (ENCAIX) erigit front el cinema Coliseum, en record dels bombardeigs feixistes sobre Barcelona del 1937.

Ha estat l’ocasió no només de fer un exercici de memòria històrica, sinó d’inclinar-nos igualment davant les víctimes de les guerres que segueixen assolant el món.

El mateix dia en què el Parlament espanyol votava un ignominiós paquet de mesures econòmiques “d’ajustament” que descarrega les conseqüències de la crisi sobre les esquenes de la població treballadora i dels col·lectius més desafavorits, hem exigit :

Ni un euro per a la guerra!

Destinar les despeses militars a projectes socials!

No a la venda d’armes a Israel, Colòmbia....

No a les guerres! Fora les tropes d’Afganistan!

En record i donatge a totes les companyes mortes sota les bombes feixistes.

Concentració

27 de maig, Concentració antimilitarista. Dia internacional de les dones per la pau i el desarmament. DonesxDones.

Concentració antimilitarista internacional amb dones colombianes, palestines, catalanes, afganeses, etc., per commemorar el DIA INTERNACIONAL DE LES DONES PER LA PAU I EL DESARMAMENT

Lloc: Davant del monument (ENCAIX) en record dels bombardeigs feixistes a Barcelona del 1937 Gran via entre Balmes i Rambla Catalunya davant del cinema Coliseum.

Hora: 19.oo

NI UN EURO PER LA GUERRA, DESARMA ELS TEUS IMPOSTOS!

DESPESES MILITARS PER PROJECTES SOCIALS!

No a la venda d’armes d’Espanya a Israel,Colòmbia....

No a les guerres, Fora les tropes d’Afganistan

En record i donatge a totes les dones mortes als bombardeigs feixistes

NI GUERRA QUE ENS OPRIMEIXI NI PAU QUE ENS DESTRUEXI

Organitza:

DonesxDones

PRESENTACIÓ LITERÀRIA

Dissabte 22 de maig a les 18h a la sala de socis
PRESENTACIÓ LITERÀRIA “Abolir la prostitució” de Richard Poulin
Presentació a càrrec de Sylviane Dahan, membre de l’Associació “Dones d’Enllaç”.
La presentació inclourà un parell de cançons amb acompanyament de guitarra. Organitza: Dones d’Igualada, Llegim ...? llibreria i Ateneu Igualadí
www.ateneuigualadi.net

Objecció fiscal

Dia internacional de les dones per la pau i el desarmament
JUNTES PER UNA PAU QUE SIGUI LA NOSTRA
LILYA YUSUPOVA (MEMORIAL de Gudermes a Txetxènia) I ELENA VILENSKAYA (Casa de la pau i la no violència de Sant Petersburg) i la Montse Domènech, coordinadora del campanya “Txetxènia, trenquem el silenci de la Lliga dels drets dels poblesDijous 20 de maig a les 19.00 a la Casa del Món (carrer Tàpies 1-3 metro Paral·lel i 3)

Les guerres continuen destruint vides, drets humans i invisibilitzant i criminalitzant pobles sencers...com Txetxènia..però molts gent es rebel·la i intenta construir projectes de pau per fer possible el futur, com la nostra amiga Natàlia Estemirova, de l’associació Memorial que va ser assassinada l’any passat. Però les idees i les accions no es poden assassinar i dones com l’Elena i la Lilya continuen treballant pels drets humans, contra la guerra, la injustícia i la impunitat
Aquest any dediquem els ingressos de l’objecció fiscal a un projecte de pau i de relació entre Rússia i Txetxènia
DESARMA ELS TEUS IMPOSTOS, DONA SUPORT A PROJECTES DE PAU ( a l’adjunt trobaràs la manera fàcil de fer-ho)
PER UNA PAU QUE SIGUI LA NOSTRA NO LA DELS EXERCITS
US ESPEREM

Iran, escollit a la Comissió de la condició de la dona de l'ONU

Ens acabem d’assabentar amb estupefacció que, el passat dimecres el 28 d'abril, les Nacions Unides han escollit l'Iran a la Comissió de la condició de la dona, per a un mandat de quatre anys. Per aquesta decisió escandalosa, les Nacions Unides permeten que aquest Estat teocràtic exerceixi la seva influència sobre la sort de les dones al món. Com és prou sabut, la República islàmica d’Iran practica la lapidació de les dones i fueteja les que són jutjades «immodestes», alguns acusant-les fins i tot de ser per això responsables dels terratrèmols!
Es pot llegir ben dissimulat en el comunicat de premsa de l'ONU que «quatre membres han estat escollides a la Comissió per aclamació, entre les quals Paimaneh Hasteh (Iran), a partir de la recomanació del grup dels Estats asiàtics».
Assabentant-se de la intenció de l'Iran de presentar la seva candidatura a la comissió sobre l'estatut de les dones de les Nacions Unides, un grup de militants iranianes ha fet circular una petició adreçada a les Nacions Unides demanant que els Estats membres s'oposessin a l'elecció d'un país que es mofa impunement els drets de les dones. «Les lleis discriminatòries de l'Iran demostren que la República islàmica no creu en la igualtat entre els homes i les dones», estipula la declaració signada per 214 persones i aprovada per més d'una dotzena d'organismes de defensa dels drets fonamentals.
«Aquests últims anys, escriuen, el govern iranià no només s'ha negat a ratificar la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació envers les dones (CEDAW), sinó que s'hi ha oposat activament. L'Iran ha inscrit la discriminació contra les dones en les seves lleis, així com en les seves institucions polítiques i culturals.”
Com pot ser que els Estats Units i altres països anomenats democràtics, representats en aquesta Comissió, hi hagin acceptat la incorporació de l'Iran i de la República Democràtica del Congo - on les violències envers les dones ha estat també irrefutablement documentades ?

Élaine AUDET
* Font : Sisyphe, 28 d'abril de 2010.
Traducció “Dones d’Enllaç”

Xerrades Feministes

NIT DE LLUNA PLENA

24 D’ABRIL – 20H30

NIT DE LLUNA PLENA

A LA PELV el saló serà obert
Argenteria, 70, 72

Presentació del llibre de Richard Poulin
ABOLIR LA PROSTITUCIÓ

A càrrec de “Dones d’Enllaç”

Amb guitarra i una copa de xampany
us hi esperem!

Abolir... un privilegi... un abús... Acabar amb una violència

En defensa de los derechos de las trabajadores domésticas.

Compañeras.
Recibid nuestro más cálido saludo y nuestro apoyo desde Barcelona a la manifestación que habéis convocado en Madrid en defensa de los derechos de las trabajadoras domésticas.
Compartimos plenamente lo que decis en vuestro comunicado:
"El trabajo doméstico sostiene la vida cotidiana de miles de hogares y, sin embargo, resulta un trabajo invisible, infravalorado. Queremos que las cosas cambien y que se equipare con el Regimen General, lo que supondria un paso importante en el reconocimiento de su valor. Y queremos también que las trabajadoras sin papeles disfruten de los mismos derechos que las demas".
Agradecemos vuestro esfuerzo y deseamos que la manifestación que habéis realizado este domingo 28 de marzo sea todo un éxito y constituya el punto de partida de nuevas acciones hasta alcanzar las exigencias planteadas.
A ellas nos sumamos también nosotras.
Un fuerte abrazo solidario.
Dones d'Enllaç
www.donesdenllac.org

Una senyora de 98 anys acaba de morir

Irena Sendler
Una senyora de 98 anys, acaba de morir.
Durant la segona guerra mundial, Irena va aconseguir un permís per treballar al gueto de Varsòvia com especialista en clavegueram i canalitzacions.
Però els seus plans anaven molt més enllà. Sent alemanya, estava al corrent dels plans que els nazis havien traçat per a la població jueva.Irena feia sortir del gueto infants amagats al fons de la seva caixa d'eines i, per poder dissimular nens més grans, duia sempre un sac de xarpellera enla seva camioneta. També hi duia un gos que havia ensinistrat per bordar alssoldats alemanys quan entrava i sortia del gueto. Naturalment, els soldatsno s'apropaven del gos i els seus lladrucs ofegaven els sorolls quepoguessin fer les criatures.Finalment, els nazis la van descobrir. Li van trencar les dues cames i els braços i la van colpejar brutalment.Irena mantenia un registre amb els noms de tots els infants que havia
aconseguit treure del gueto. Aquest registre estava desat dins d'una gerrade vidre enterrada al peu d'un arbre del jardí de casa seva. Després de la guerra, va provar de localitzar els pares que haguessin pogut sobreviure per tal de reunir les famílies. La majoria, però, havien estat conduits a les cambres de gas. Els infants que va ajudar a fugir de l'extermini trobaren cases d'acolliment o foren adoptats.
Irena fou proposada com a candidata al Premi Nobel de la Pau. Però no va serseleccionada.
Aquell any, el premi se'l va endur Al Gore, per unes diapositives sobre l'escalfament global.
El premi no sempre el rep qui més s'ho mereix
Dones d'enllaç

La nostra companya Gloria s'ha mort

La nostra estimada companya Gloria s'ha mort ahir.

Ens ha deixat una profunda tristessa.

La recordarem per la seva extrema gentillesa i discreció.

És ella que va ser l'autora del logo de "Dones d'Enllaç" i de l'Eix-antimobbing.
sempre et recordarem, posant-nos les samaretes...

Demà, dimecres, li farem un homenatge a les 19h al CC Golferichs.
Totes les seves amigues, companyes, veïns i veïnes...

Centari del dia Internacional de les dones (1910-2010)

8 de Març a l'Eixample


CENTENARI DEL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES (1910-2010)


LLOC: CC GOLFERICHS

Gran Via, 497 - MºUrgell



Dissabte 27 de febrer – 17h



Cine-fòrum amb la pel·lícula "Princesas" (2005) de Fernando León de Arnoa amb Candela Peña, Violeta Pérez.... i tot seguit un debat amb la presència de una treballadora social d’Abits.



Vet aquí la història de dues dones, dues prostitutes, dues princeses. Una es diu Caye, i té 30 anys. L’altra, Zulema, és una princesa desterrada, que viu cada dia l’exili forçós de la desesperació. Quan es coneixen, al barri on viuen són moltes les noies que veuen amb recel l’arribada d’immigrants que entren al món de la prostitució. Caye i Zulema no triguen gaire a entendre, però, que les dues caminen per la mateixa corda fluixa. De la seva complicitat va nàixer aquesta història.



Dijous 3 de març – 19h



Documental “Viure sense propina”, amb la presència d'algunes realitzadores: Antònia Amengual, Luciana Abranches, Lourdes Mir i Estefania Savall.



El documental reflexiona sobre la possibilitat de canviar el món. Quatre dones joves activistes ens expliquen la seva visió sobre la transformació social, les seves lluites i els seus somnis, establint un diàleg amb el llibre “El Quadern Vermell de Barcelona”, escrit per Mary Low l’any 1937. L’autora era una miliciana britànica que narra com als seus 24 anys va venir a Barcelona per participar en la revolució social. Les directores del documental han volgut compartir l’emotivitat i la força del testimoni de Low sobre la Barcelona de 1936, barrejant-les amb les vivències de les activistes actuals.

exposició CLAUS DE DONES

Entrevista d'Ilhem Moussaïd

Front un sistema capitalista mundial que enriqueix un 20 % de persones en detriment del 80 % restant, que manté una tercera part de la població per sota del llindar de la pobresa i que no permet a una quarta part de la humanitat accedir a l’aigua potable. Front un sistema capitalista mundial que posa en perill l’equilibri del planeta; que provoca l’escalfament global, la fusió dels gels i la desaparició d’espècies animals i vegetals, que exhaureix els nostres recursos minerals, forestals i energètics... hem de reaccionar i inventar entre totes i tots un altre sistema en què els infants estudiïn en lloc de treballar, en què els empleats no se suïcidin com a conseqüència de la pressió dels patrons i on la gent no hagi de dormir al carrer quan hi ha milers d’apartaments i d’immobles buits. Val a dir, un sistema on el diner no sigui el rei. En aquesta òptica m’he compromès amb l’NPA i presento la meva candidatura a les properes eleccions regionals. La gratuïtat dels transports públics, la formació dels i les joves, la recuperació de les subvencions públiques atorgades a les empreses que acomiaden personal alhora que realitzen beneficis, el desenvolupament del teixit associatiu i no del clientelisme, la creació de llocs de treball, d’habitatges... vet aquí tot un seguit de problemes que realment m’importen i que fonamenten el meu compromís. Nascuda a Avinyó fa 21 anys, militant feminista, internacionalista i anticapitalista, lluito contra les discriminacions i el racisme a les barriades populars, contra l’apartheid i la injustícia a Palestina. Espero aportar a Avinyó, al departament del Vaucluse i a la regió la meva contribució en favor d’un nou ordre on regnin la llibertat, la pau, la justícia, el respecte, la tolerància i la fraternitat.

França: No a una llei contra el vel integral

França
No a una llei contra el vel integral

En paral·lel a la campanya sobre «la identitat nacional», els partidaris d’una llei contra el vel integral intenten reunir en un unanimisme de façana els laics, les feministes i els autèntics racistes. Escombrar cap a casa, vet aquí l’objectiu a la vigília de les pròximes eleccions. Ha estat André Gerin, diputat PCF de la regió Bouches-du-Rhône (Marsella), qui ha tingut la iniciativa d’aquesta campanya, rebent immediatament el suport de la dreta.
Hi hauria doncs alguna urgència? Alguns centenars de dones dissimulades de cap a peus posarien en perill la República?
Certament, podem sentir-nos xocades, revoltades, en creuar-nos pel carrer amb aquestes imatges d’ocells de mort. Podem estar convençudes (i ho estem) que el vel integral afecta la dignitat humana, la igualtat entre dones i homes i que no cal banalitzar-lo. Però, no serà mitjançant una llei inaplicable i lliberticida com es combatrà aquest fenomen. Cal prohibir que aquestes dones circulin lliurement pel carrer, arriscant-nos a confinar-les a la seva casa i accentuant alhora l’arbitrarietat i la presència policíaca en la vida quotidiana?A més a més, aquesta llei transformaria aquestes dones en màrtirs – amb el perill de suscitar noves vocacions - i reforçaria l’estigma que pesa sobre el conjunt de la comunitat musulmana, afavorint l’amalgama entre islam, fonamentalisme i... terroristes en potència.Elaborant una nova llei de circumstància, Sarkozy no defensa en cap cas la dignitat de les dones, de qui es mofa quotidianament desmantellant els serveis públics, asfixiant les associacions de defensa dels drets de les dones o desenvolupant la precarietat. No defensa tampoc la laïcitat, ell que ataca l’escola pública en benefici de les escoles privades, des de l’ensenyament primari fins al superior. Amb aquesta llei, el govern només pretén crear una distracció per desviar l’atenció de la ciutadania dels problemes fonamentals (treball, habitatge, salut, transports públics, etc.).
Vet aquí perquè l’esquerra ha de negar-se a ficar ni tan sols el dit petit en aquesta campanya, refusant el vot de qualsevol resolució que pogués donar a entendre que comparteix els mateixos valors que aquest govern.

Josette Trat
(Militant feminista, membre de l’NPA)
traducció del francès per "Dones d'Enllaç"

Solidaridad con nuestras hermanas haitianas

Haití
Pronunciamiento de Mujeres y Feministas de América Latina y el Caribe
Solidaridad con nuestras hermanas haitianas
Pongamos en pie una gran campaña unitaria internacional
Pan y Rosashttp://www.panyrosas.org.ar/
Un tercio de la población haitiana ha sido afectada por la catástrofe, cerca de 100 mil muertes y un país absolutamente devastado que deberá enfrentar enfermedades y epidemias que se propagarán por la descomposición de cadáveres, la falta de agua potable y la inexistencia de la más mínima infraestructura.
Los terremotos son imprevisibles. Pero las consecuencias que tuvo este sismo para el pueblo haitiano eran absolutamente previsibles. La inmensidad de la catástrofe no es el resultado de la naturaleza, sino de un sistema de explotación y expoliación que ha convertido a Haití en uno de los países más pobres del mundo: el 80% de su población sobrevive en la indigencia, el 60% sin trabajo, la expectativa de vida apenas supera los 50 años, la tasa de mortalidad infantil es del 80‰, no hay agua potable y la desnutrición es crónica. En Gonaïves, la segunda ciudad del país, el 70% de los hogares carece de letrinas. Ya antes de la tragedia, Haití tenía la más alta tasa de mortalidad materna en la región: 670 muertes por cada 100 mil nacidos vivos.
Y cuando estas son las condiciones con las que se enfrenta un terremoto de tamaña magnitud, las consecuencias no son un destino inevitable ni obedecen a un “capricho” de la naturaleza. Por eso, denunciamos que la tragedia que hoy se cierne sobre el pueblo haitiano obedece a que Haití ha sido sometido a dos siglos de saqueo imperialista, cincuenta años de dictaduras sangrientas como las de los Duvalier, recientes golpes de Estado perpetrados directamente por el Pentágono, gobiernos títeres de Washington cuyo poder reside en las bayonetas de las tropas canadienses, francesas y los marines norteamericanos y la ignominiosa presencia de tropas de las Naciones Unidas –con soldados enviados por los gobiernos que se reclaman “nacionalistas” y “progresistas” de Brasil, Argentina, Bolivia, Uruguay, Paraguay y Ecuador, entre otros- que bajo el argumento de una supuesta misión humanitaria (MINUSTAH) mantiene la ocupación del territorio haitiano, con el único fin de garantizar la continuidad de la expoliación imperialista del país y los negocios capitalistas a fuerza de pistola, como en la zona franca de la frontera con República Dominicana, donde trabajadoras y trabajadores haitianos se encuentran prácticamente reducidos a la esclavitud, mientras campesinas y campesinos son despojados de sus tierras para convertir el lugar en una gran “maquila”.
Fuerzas “humanitarias” que, amparadas en la impunidad de la que gozan por ser extranjeras, han sido denunciadas en reiteradas ocasiones –pero nunca castigadas- por violaciones a los derechos humanos, detenciones y asesinatos políticos, masacres en los barrios pobres, violaciones y abusos sexuales de mujeres y niñas, pedofilia y trata de personas, sometimiento a la prostitución de mujeres, niñas y niños a cambio de alimentos, y que hoy se preparan para reprimir los supuestos “estallidos de violencia” que es la denominación dada por la clase dominante, de la desesperación de miles de hambrientos, huérfanos, desposeídos, personas que lo han perdido todo, incluso antes del terremoto.
Hoy, en medio de esta catástrofe, se estima que una cuarta parte de la población afectada son mujeres en edad fértil, entre las cuales habrá miles de mujeres embarazadas que no tendrán acceso a los más mínimos cuidados. En un país donde el 43% de los hogares están encabezados por mujeres, ellas y las niñas sobrevivientes, que siempre han sido responsables del trabajo doméstico y del cuidado de las otras y otros, cargarán ahora sobre sus espaldas, la responsabilidad de la supervivencia de sus familias, en refugios y tiendas de campaña, en total desamparo, soportando niveles infinitamente más graves de violencia y el espantoso aumento de los abusos sexuales perpetrados por las tropas extranjeras que ocupan el territorio haitiano.
Por eso, nosotras –trabajadoras, desocupadas, estudiantes, amas de casa, activistas feministas, lesbianas feministas y de la lucha anticapitalista y antiracista-, mujeres de América Latina y el Caribe que nos solidarizamos con nuestras hermanas y todo el pueblo trabajador y pobre de Haití, queremos poner en pie una gran campaña unitaria de las organizaciones de mujeres, feministas, de la disidencia sexual, lesbianas, comisiones sindicales de mujeres, organismos de derechos humanos, estudiantiles y obreros, para que se oiga nuestra voz que reclama:
• ¡Fuera las tropas de la MINUSTAH! ¡Fuera yanquis de Haití y de toda América Latina y el Caribe! Exigimos a nuestros respectivos gobiernos que retiren inmediatamente las tropas de Haití.
• Exigimos que sean las multinacionales y grandes empresas capitalistas las que entreguen de forma inmediata los alimentos, medicamentos, combustible y otros insumos necesarios para enfrentar la catástrofe. ¡Que sean sus ganancias las que estén disponibles para paliar este desastre! Y que sean las organizaciones de mujeres, feministas, obreras, estudiantiles, de derechos humanos y sociales sean las que controlen y distribuyan los recursos recibidos en Haití. Que las donaciones lleguen al pueblo y no se pierdan en la burocracia y las mafias oportunistas capaces de sacar provecho hasta en momentos como éste.
• Por la cancelación total de la deuda externa de Haití
• ¡Basta de violencia contra las mujeres haitianas!

Un llibre... Abolir la prostitució

"La història de les civilitzacions fins als nostres dies és la història de la subordinació mercantil de les dones i dels infants al plaer sexual masculí", escriu el sociòleg Richard Poulin, autor de "La globalització de les indústries del sexe", en el manifest per a un món sense prostitució.

Editat en català per "Dones d'Enllaç".

Disponible el dia de Sant Jordi, o..."Santa Jordina"

Sobre las Jornadas feministas estatales

Cartas a Diagonal
Lunes 11 de enero de 2010
sobre las jornadas feministas estatales
Júlia Morell Rovira (Barcelona)
En relación al dosier sobre feminismo (nº116) dedicado a las Jornadas Feministas Estatales celebradas en Granada, hay que corregir que no se puede englobar a todo feminismo de base dentro de estas jornadas. No podemos considerar estas jornadas como representantes de los movimientos feministas cuando la organización deja fuera a una parte del movimiento, pues si realmente englobaran a todas las posiciones feministas, deberían considerar en sus jornadas no sólo la postura regulacionista en cuanto a la prostitución, sino también la postura abolicionista -que nada tiene que ver con el prohibicionismo moralista y conservador.
La Coordinadora de las jornadas no ha aceptado ningún tipo de ponencia abolicionista, y siendo ahora un momento crucial en el debate sobre la prostitución, aparece en el programa una sola ponencia referida a este tema, que únicamente defiende la regulación de la prostitución, y que por lo tanto, no da paso al debate, pues a las feministas abolicionistas no se les ha permitido la palabra.

Que la justicia actúe contra el Arzobispo de Granada

Don Javier Martínez, arzobispo de Granada, en una reciente homilía comparó
la Ley del Aborto, votada mayoritariamente por el Parlamento español, con
los crímenes de Hitler manifestando que “si la mujer aborta, el varón
puede abusar de ella”...sus palabras pueden
constituir un delito al incitar y justificar la violencia de género.

homilía integra descargada en formato pdf de la página oficial
del Arzobispado de Granada:
http://diocesisgranada.files.wordpress.com/2009/12/homiliacatedral20diciembre20092.pdf

Si los poderes públicos silencian estas situaciones, las ciudadanas y
ciudadanos debemos pasar de la indignación a la denuncia y a la acción
para que nuestras libertades y leyes no se devalúen por la dejadez de los
que tienen que velar por su cumplimiento.

http://www.facebook.com/group.php?v=app_2373072738&ref=mf&gid=268613790820#/topic.php?uid=268613790820&topic=15120

La activista en huelga de hambre para pasar a Gaza regresa a Barcelona

Protesta por la prohibición de Egipto de autorizar una marcha hacia Gaza

La activista catalana que ha estado una semana en huelga de hambre en El Cairo para que se le permitiese pasar a Gaza y asistir a una marcha internacional propalestina regresa esta madrugada a Barcelona, según ha informado el Grupo Catalán de Apoyo a la Marcha de Gaza en un comunicado.

Teresa Sala, de 63 años, inició la huelga de hambre ante la sede de Naciones Unidas en El Cairo el 28 de diciembre, junto con otros 30 activistas internacionales, en protesta por la prohibición del gobierno de Egipto de autorizar una marcha pacífica de cientos de activistas internacionales hacia la Franja de Gaza palestina.

Dicha marcha pretendía llegar hasta esa zona cuando se cumplía el primer aniversario del inicio del ataque contra la franja por parte de Israel, con el objetivo de mostrar su solidaridad con el millón y medio de habitantes de la zona.

La propia activista explicó este fin de semana que se encontraba en buen estado de salud y que su intención es continuar con la huelga de hambre en Barcelona hasta el 18 de enero, fecha en que finalizaron los bombardeos israelíes de 2008.

El Grupo Catalán de Apoyo a la Marcha de Gaza explicó que está prevista la llegada de Sala sobre la 1 de la madrugada, y tienen previsto realizar una "bienvenida solidaria". Este grupo señaló que todas las movilizaciones tiene por objetivo "denunciar el asedio injusto e inhumano que sufre la población de Gaza desde hace más de tres años".