sábado, 13 de febrero de 2010
Entrevista d'Ilhem Moussaïd
Front un sistema capitalista mundial que enriqueix un 20 % de persones en detriment del 80 % restant, que manté una tercera part de la població per sota del llindar de la pobresa i que no permet a una quarta part de la humanitat accedir a l’aigua potable. Front un sistema capitalista mundial que posa en perill l’equilibri del planeta; que provoca l’escalfament global, la fusió dels gels i la desaparició d’espècies animals i vegetals, que exhaureix els nostres recursos minerals, forestals i energètics... hem de reaccionar i inventar entre totes i tots un altre sistema en què els infants estudiïn en lloc de treballar, en què els empleats no se suïcidin com a conseqüència de la pressió dels patrons i on la gent no hagi de dormir al carrer quan hi ha milers d’apartaments i d’immobles buits. Val a dir, un sistema on el diner no sigui el rei. En aquesta òptica m’he compromès amb l’NPA i presento la meva candidatura a les properes eleccions regionals. La gratuïtat dels transports públics, la formació dels i les joves, la recuperació de les subvencions públiques atorgades a les empreses que acomiaden personal alhora que realitzen beneficis, el desenvolupament del teixit associatiu i no del clientelisme, la creació de llocs de treball, d’habitatges... vet aquí tot un seguit de problemes que realment m’importen i que fonamenten el meu compromís. Nascuda a Avinyó fa 21 anys, militant feminista, internacionalista i anticapitalista, lluito contra les discriminacions i el racisme a les barriades populars, contra l’apartheid i la injustícia a Palestina. Espero aportar a Avinyó, al departament del Vaucluse i a la regió la meva contribució en favor d’un nou ordre on regnin la llibertat, la pau, la justícia, el respecte, la tolerància i la fraternitat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
...em sembla irònic i cínic que els dirigents de l'esquerra socialdemòcrata o post-estalinista
ResponderEliminarreivindiquin Marx -de manera descontextualitzada- quan mai apel·len el marxisme en els
temes socioeconòmics. El cinisme és doble: per carregar contra el NPA utilitzen el cas de
la companya del vel. No tenen arguments anticapitalistes ni ideals revolucionaris i així
substitueixen aquesta mancança per el debat identitari. Des de Melenchon i de tota la laïcitat
d'esquerra reformista, redimensionen el vel de l'Ilhem per tapar altres realitats: la realitat
d'una companya jove, feminista, anticapitalista i militant. En comptes de valorar positivament
que una nòia visqui de manera militant el combat contra el capitalisme (i contra el patriarcat),
el que és valora és el ditxós tema del vel. Més demagògia: quan les electores van a les urnes
amb el vel, és a dir quan voten, ningú les critica...representa que s'estan "integrant" a les
tasques de la representació democràtica. Però, ai! quan una electora esdevé candidata, aleshores,
si aquesta no és del teu partit, passa a ser una victima de l'Islam, del masclisme i de totes
les intoleràncies. Aquesta polèmica és justament el darrer cartutx de l'esquerra gesionària per
tenir un personalitat diferenciada de la dreta. La sacralització instrumental de la laïcitat per
reestructurar les jerarquies de la integració. Quan l'esquerra no té un projecte de classe, necessita
el debat identitari. D'aquesta esquerra, que ha desertat dels antagonismes, de les lluites, de
la defensa dels ideals de canvi a fons, només es pot esperar un sol "leit motive" comunitarista:
aquell que es basa en els debats de civilització amb dues cares d'una mateixa moneda en forma
de "xoc" i(o) "aliança".
És tant pesat haver de parlar d'això, com de Vic, com de tantes simptomatologies de la crisi
d'identitat ideològica de l'esquerra, que val més deixar que peti tot i que salti pels aires aquesta
democràcia de les formes. Cansa molt!
Tot és tant miserable que estic segur que només que la candidata Ilhem fos socialista o del PCF,
segur que ni en parlarien... és com passa a Catalunya quan es convida els immigrants a votar
per la independència i l'endemà se'ls vol excloure del patró. Per la politica convencional de dretes
i d'esquerres, els temes d'identitat són estrictes mercaderies electorals i tenen una valoració
determinada en funció de si afecten o no als interesos electorals.
Per la politica profana, però, el cas de l'¡Ilhem és un exemple de valentia, de decisió i de voluntat
de ser agent de canvi social en favor d'un projecte emancipador. El text redactat per Ilhem és
un aposta per un altre tipus de "integració": és una aposta per "integrar-se" a la lluita contra
el capitalisme i en favor d'una altra idea de democràcia.