miércoles, 23 de diciembre de 2009

2010 un any nou de lluites i amistats

un any nou de lluites i amistats
un año nuevo de luchas y amistades

une nouvelle année de luttes et d'amitiés

un altro anno di resistenza, di conquiste e di amicizia osare

another year of resistance, conquests and friendship dare

još godinu dana otpora, osvajanja i prijateljstva izazivati

ett år av motstånd, erövringar och vänskap våga

Avortament lliure i gratuït



Manifestació de Granada - 6/12/2009 -

Abolir la prostitució


"La història de les civilitzacions fins als nostres dies és la història de la subordinació mercantil de les dones i dels infants al plaer sexual masculí", escriu el sociòleg Richard Poulin, autor de "La globalització de les indústries del sexe", en el manifest per a un món sense prostitució.

Editat en català per "Dones d'Enllaç".

lunes, 21 de diciembre de 2009

Geli creu que la sanitat pública no ha d’assumir el cost de totes les interrupcions



El sector públic ha assumit tradicionalment tan sols el 2% dels avortaments que es practiquen a Catalunya / ARXIU

Marta Ciércoles
Departament de Salut
Ult. Act. 22/12/2009 00:52

La nova llei de l’avortament que acaba d’aprovar el Congrés de Diputats garanteix l’accessibilitat de totes les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs dins d’uns terminis i requisits fixats. La llei estableix que els avortaments s’hauran de practicar en centres sanitaris de la xarxa pública i, en cas que no fos possible, en centres acreditats amb el compromís de la sanitat pública d’assumir el cost de la intervenció. A partir d’aquí, cada comunitat autònoma haurà de decidir com fa efectiva la llei. De moment, però, la consellera de Salut, Marina Geli, no veu viable que el sistema sanitari públic hagi d’assumir el cost que suposen els més de 25.000 avortaments que l’any passat es van practicar a Catalunya.

“Personalment, crec que no hem de pagar el 100% de les interrupcions voluntàries de l’embaràs”, assegura la consellera. De fet, encara està pendent elaborar la memòria econòmica que ofereixi informació concreta sobre el cost que aquesta prestació suposaria per als sistemes sanitaris públics de les comunitats autònomes. Geli recorda que, actualment, la majoria de dones s’adrecen al sector privat sense passar pel públic “no pas per motius econòmics, sinó per raons d’intimitat”.

La consellera creu que aquesta tendència també es mantindrà amb la nova llei. “Hi haurà centres autoritzats per a la interrupció voluntària de l’embaràs i anirem ampliant el nombre d’intervencions que financem, però discrepo de parlar de gratuïtat total”, afirma contundent.

L’any passat es van practicar a Catalunya 26.799 interrupcions voluntàries de l’embaràs (619 corresponien a dones residents a la resta de l’Estat i 1.053 a l’estranger), de les quals al voltant del 3% es van fer en hospitals públics, la majoria per casos de greus malformacions. La resta d’intervencions es van fer en centres privats autoritzats.

“El que fem ara és finançar un 20% del cost a dones amb problemes econòmics”, explica Marina Geli. Dins de l’Estat espanyol, la situació és molt diversa: des de comunitats autònomes que no dediquen ni un euro als avortaments, com Navarra, a d’altres, com Andalusia, que concerta les intervencions a la xarxa de centres privats autoritzats.

Geli admet que alguns centres públics hauran de fer més avortaments, però, en general, veu impossible canviar el model català d’avui per demà. A més, considera que “no respon a la necessitat de Catalunya”. En temps de crisi, la consellera tampoc creu oportú començar a finançar anticonceptius de forma universal. “Haurem de veure si fem com Holanda, on els financen per a la gent jove”, afirma. Segons Geli, la tendència a partir d’ara serà anar ampliant el finançament de l’anticoncepció i dels avortaments segons nivell de renda.

domingo, 20 de diciembre de 2009

Després de la cimera del clima, què passa a casa nostra?

dilluns 21 de desembre de 2009
Per Núria Vidal de Llobatera [1]

Milers de persones a Copenhague han desafiat el fred i la brutal intervenció de la policia, en una ciutat militaritzada, reivindicant un acord just, ambiciós i vinculant dels països rics industrialitzats per a posar fre a aquest món tant dividit en àrees d’abastament de recursos i paradoxalment molt pobres i àrees de consum i abocament paradoxalment amb gent molt rica i també amb un quart sector de gent molt pobre a l’atur i en situació de pobresa o enorme precarietat. La polarització social i territorial s’expresa molt bé amb el canvi climàtic on malauradament els països que més emeten més gasos d’efecte hivernacle són menys perjudicats que molts dels països pobres que hi han tingut poc a veure però en canvi veuen com el nivell del mar puja o les sequeres avançen com a Bangladesh, on quinze milions de persones estan en perill de convertir-se en desplaçats ambientals o a la Micronesia, on una gran part d’illes estan a punt de desapareixer o a les zones tropicals afectades per tsunamis, inundacions o sequeres.

I sense anar tant llunya aquí també passen coses, per exemple és notori la pèrdua de cabal dels rius mediterrànis vora de un 20% entre 1995-2005, probablement avui més no només per disminució de pluges sinó també per evaporació a l’haver augmentat en un 1,5º les temperatures, però en lloc de prendre mesures urgents no només no hem disminuït les nostres emissions sinó que a la península ibérica i també a Catalunya aquestes emissions han augmentat des de que es va signar l’acord de Kyoto i pel que sembla és pensen seguir augmentant.

Tal i com exposa la Generalitat de Catalunya en el butlletí 21 de Info-Catalunya de desembre de 2009 que ha fet arribar a moltes llars catalanes on a més d’explicar-nos que la línia 9 del metro ha iniciat el seu funcionament ens parla de les infraestructures que Catalunya necessita fins el 2020: de cinc a vuit noves centrals de cicle combinat per augmentar l’oferta de consum d’energia, 600 Km nous d’autovies i 550 km nous de xarxa bàsica de carretera ( noves carreteres moltes d’elles paral•leles a les existent i Ronda del Vallès), 6.000 hectàrees més de sòl industrial (actualment hi ha més de 2.000 hectàrees industrials urbanitzades disponibles de lloguer o venda), 125 mil noves hectàrees de regadiu (actualment els nostres rius han perdut vora del 20% del seu cabal!, d’on pensen treure els nous regadius? Tornem els transvassaments? El Roine amb els sediments radioactius? Aquesta és la nostra independència? El Roine, la MAT? La reducció a les primes de les renovables perquè només les grans transnacionals puguin accedir-hi per fer beneficis i no per substituir energia fòssil o nuclear? ), mil Km de xarxa ferroviària (principalment AVE, corredor mediterràni, línia orbital de la Regió Metropolitana de Barcelona i línia interior transversal), millores i ampliacions dels aeroports i ports (per augmentar el comerç de mercaderies a llarga distància).

Tot seguint aquest artícle de tres pàgines sobre les noves infraestructures, hi ha una petita nota anomenada "Tots contra el anvi climàtic", on s’anuncia que l’ICAEN (Institut Català d’Energia) obrirà al gener una convocatòria d’ajuts per canviar les finestres, unes finestres noves poden estalviar un 30% de l’energia afirmen en la línia dels petits canvis quotidians de la que ja fa temps es parla mentre a l’engròs anem consumint més i més tot culpant al ciudadà individualment.

Els mitjans de comunicació també han fet molta propaganda de la moció catalana que va presentar el president Montilla sense que ningú acabi d’entendre en que es concreten aquestes bones intencions autonòmiques d’estalvi energètic amb els plans reals que té la Generalitat de precisament tot el contrari. I finalment com a ciutadana he de dir que en una setmana he rebut tres propostes de pressupostos gratuits per posar calefacció i aire acondicionat a casa meva precisament aquests dies: Gas Natural, Iberdrola i Endesa. Això és la competitivitat! Cal tenir més oferta energètica perquè totes les transnacionals treguin el seu plus i per tan cal posar més energia en moviment, precisament tot el contrari del que s’ha dit al Klimafòrum (Cimera popular pel Clima) a Copenhaguen on s’ha reivindicat canviar el sistema i no el clima.

Haurem de fer una revolució perquè hi hagi un canvi estructural i s’adapti la gestió econòmica als condicionants del món físic, els límits dels recursos.

Notes
[1] Núria Vidal de Llobatera és membre de la Campanya El clima no està en venda i d’Ecologistes de Catalunya.

martes, 15 de diciembre de 2009

SALVEM LA VIDA D’ AMINATU HAIDAR

Totes som Aminatu Haidar

DIJOUS DIA 17/XII/09 A LES 19.30 A LA PLAÇA SANT JAUME

PORTEU ESPELMES I FLORS

Com deia la nostra amiga Carmen Magallon al Publico” La determinació i valentia de Aminatou Haidar per a portar a terme una acció no violenta tan potent com una vaga de fam, amb el dramatisme que imposa la decisió de posar en joc la vida per a defensar el dret a viure en la seva terra, ha posat sobre la taula un conflicte que duu anys en l'ombra: la situació del Sàhara Occidental, l'únic territori africà pendent de descolonització. Des de la perspectiva dels drets humans, sancionats per l'Assemblea General de les Nacions Unides en la Declaració Universal aprovada el 10 de desembre de 1948, pot un Estat deportar a una persona sense el seu consentiment? Pot un Estat negar a algú el dret a viure en la seva terra?

Com a feministes antimilitaristes estem al costat de l’Aminatu i de la seva filla i el seu fill... Us convoquem a totes i tots a donar suport a aquesta dona activista pels drets legítims del poble saharahui i pel dret de tota persona de viure a casa seva.

Dones x Dones i la Marxa Mundial de dones

Presentació de l’Agenda de la dona 2010.

Aquest any va dedicada a les dones de Palestina.
Hi haurà projecció d’imatges i parlaran creadores, il·lustradores i editores de l’Agenda.

Els diners que s’obtinguin de les vendes es destinaran al Col·lectiu de Dones de la ciutat vella d’Hebron (Palestina) pvp 11€

Divendres 18/12 a les 19h
Presentació de l’Agenda de la dona 2010.
Llibreria Pròleg
C/ Sant Pere més Alt 46
08003 · Barcelona
Tel. 933 192 425

lunes, 14 de diciembre de 2009

sábado, 12 de diciembre de 2009

SOLIDARITAT AMB AMINATOU

abolir la prostitució


"La història de les civilitzacions fins als nostres dies és la història de la subordinació mercantil de les dones i dels infants al plaer sexual masculí", escriu el sociòleg Richard Poulin, autor de "La globalització de les indústries del sexe", en el manifest per a un món sense prostitució.

Editat en català per "Dones d'Enllaç".

"El catolicismo creó un mercado para la prostitución"


Siete contenedores de barco instalados en el Paseo de Coches del Parque del Retiro reproducen el viaje de Elena. Esta moldava, que fue engañada por traficantes de esclavas sexuales, llegó al Reino Unido con 18 años. Hasta entonces, no había visto a un hombre desnudo, no sabía poner un condón, no tenía idea de practicar sexo oral. Lo aprendió a base de malos tratos.
Y cuando se libró de esa tortura, gracias a la Fundación Helen Bamber, quiso explicar la experiencia a su presidenta, Emma Thompson. Tras la charla, la actriz británica concibió Journey, una exposición que ya ha pasado por Londres, Viena y Nueva York, y que trae a Madrid el Ministerio de Igualdad.
¿Por qué una instalación?
Descarté una película, porque es muy difícil contar esta historia sin que resulte pornográfica. No quería que el público se limitara a estar sentado y a mirar. La idea era implicar a quien lo viera y que, al recorrer la exposición, sintiera algo de lo que vivió Elena.
¿Y cuál es su reacción al entrar en un container que apesta como los cuartos donde viven las mujeres prostituidas? ¿O en otro donde se mezclan las caras de decenas de clientes?
Tanto hombres como mujeres salen impactados. La gente desconoce en qué consiste la trata. Creen saberlo, porque leen los periódicos y se convencen de que las chicas traficadas sabían a qué venían, pero no es verdad. Incluso la Policía duda, a veces, porque le falta formación en esta materia. Los agentes que las interrogan no entienden que nieguen ser víctimas de tráfico.
¿Cómo pueden reconocer a una víctima de trata?
Por supuesto, no todas la prostitutas ejercen por obligación ni son víctimas de trata. Pero también es cierto que las que lo son no van a explicárselo al primer agente con el que hablen. Están amenazadas por los traficantes. Les dicen que las golpearán, que matarán a sus familiares. Los proxenetas son muy inteligentes, saben cómo destruir sus defensas y hacerlas sentir avergonzadas por lo que han vivido.
¿Se está avanzando en la sensibilización?
Lentamente. ¿En España también usáis la expresión "el oficio más antiguo del mundo" para definir la prostitución? Yo me niego a aceptarla. Solía creérmela antes, pero ya no. ¿Por qué algunas mujeres se prostituyen? Pues sencillamente porque en muchos lugares lo tienen muy jodido para encontrar un trabajo que les permita ganar dinero. Nadie tiene la vocación de acostarse con 40 tíos distintos las 24 horas del día. Si tuvieran oportunidades, no lo harían. Si yo necesitara dinero para mis hijos, también me prostituiría.
¿Está a favor de reglamentar la prostitución?
En países como Suecia, donde se ha prohibido, los hombres viajan a Alemania y a Holanda, donde es legal. Reglamentarla parece la solución, pero en los países donde es legal también hay mafias. Lo que necesitamos es una revolución.
¿De qué tipo?
El problema es que cada vez hay más hombres que pagan por tener sexo. Y eso es una disfunción. ¡El sexo es gratis! Es cierto que algunos no pueden acceder a él por distintas razones, y para ellos hay que llegar a algún tipo de acuerdo. Pero eso no tiene nada que ver con esos hombres comunes, con buen nivel adquisitivo, que ven a las mujeres como objetos sexuales. No podemos aceptarlo en pleno siglo XXI.
¿Cómo se puede cambiar esa mentalidad?
Con educación. Para ello tienen que implicarse los gobiernos, las escuelas y la Iglesia. El catolicismo hizo florecer la prostitución, al convertir a las mujeres en el fruto prohibido. Al obligarlas a actuar como vírgenes, creó un mercado para la prostitución.
¿Qué queda de esos viejos estereotipos?
Las mujeres seguimos siendo vistas como objetos. Por eso, debemos rebelarnos hasta lograr el control de nuestros cuerpos, rechazar que se nos sexualice y se nos use para vender cualquier tipo de producto. Tengo una hija y veo cómo reacciona ante toda esa publicidad. Las jóvenes no se rebelan, temen parecer ridículas o no son conscientes de la desigualdad. Cuando se les dan los datos y se les dice que esto es serio, cambian. No soy una joven feminista. Tengo 50 años, llevo mucho tiempo en este mundo y ahora estoy más enfadada que nunca.
¿Por qué?
Porque tenemos un grave problema. Debemos reflexionar sobre nuestros hábitos sexuales, porque lo que está sucediendo es difícil de entender. Hay que investigar por qué los hombres recurren cada vez más a la prostitución. Para comprenderlos, deben ser incluidos en este debate.

sábado, 28 de noviembre de 2009

Dones d'Enllaç

Dones d'Enllaç té per objectiu crear llaços i trencar l'aïllament de les dones.
Lluita contra totes les violències vers les dones i les nenes.